V. Reflexions sobre l’adolescència: Uns principis clars (V)

 

Quan els joves arriben a l’adolescència, molts d’ells rebutgen als pares; principalment als que no estan preparats per afrontar aquesta etapa.

Tots els adolescents són més o menys rebels. S’enfronten als valors i a l’autoritat dels seus pares, com a part del seu anhel natural d’independència. Volen saber per què certs valors morals són una obligació per a ells. Necessiten saber per què el límit entre el bé i el mal està on està. La simple resposta que segurament van escoltar en la seva infantesa – «perquè ho diem nosaltres …» – simplement ja no els serveix. Necessiten raons. Necessiten explicacions segures i raonables. I aquí és on molts pares poden sentir-se desorientats.

Els pares que no hagin reflexionat profundament sobre les qüestions ètiques (o els hagin dedicat poc temps), senzillament no sabran com contestar moltes de les preguntes que lesa plantejaran els seus fills o filles adolescents. Si els pares no tenen conviccions ben assegudes, la seva autoritat fàcilment trontollarà: seran inconsistents en les seves postures i es posaran més aviat a la defensiva. Així, les relacions entre pares i fills es podrien anar deteriorant amb el temps, provocant distanciaments emocionals, baralles o crits, forcejaments …, per aconseguir més llibertat; i, amb tot això i com a conseqüència, podria aparèixer un creixent sentit d’impotència dels pares que han de fer front a aquest desafiament.

És important que els pares s’adonin que els seus fills necessiten una adreça moral clara, i molt especialment durant l’adolescència. La majoria dels reptes que plantegen els joves són, en realitat, una estratègia per provar la consistència dels valors dels seus pares. En el fons, la major part dels nois volen fer-se grans i obrar correctament; però necessiten explicacions clares, segures, de per què una cosa és la que està bé, i no una altra.

En saber-se molt poc segurs de si mateixos, els adolescents són molt crítics amb tot i amb tots els del seu voltant. Encara que siguin reticents a admetre-ho, necessiten i reclamen amb vehemència -de vegades desesperadament- una guia moral ferma. Si els pares coneixen per avançat els reptes que hauran d’afrontar, podran preparar-se pel futur amb un sentit realista.

En aquesta secció, al llarg dels últims mesos, hem anat esbossant algunes de les preguntes que amb més freqüència els adolescents solen plantejar als seus pares. Us animem a rellegir els cinc articles anteriors i a reflexionar en les respostes que esteu donant a les preguntes que us plantegen els vostres fills i filles adolescents. I molt especialment en aquest temps de confinament, en el que sens dubte han de sorgir-nos moltes més ocasions de tracte amb els vostres fills del que és habitual. Quina gran oportunitat per ajudar-los a enfortir el seu caràcter i ajudar-los a consolidar UNS PRINCIPIS CLARS!

Potser és el moment, també, de llegir amb el degut repòs el llibre que us aconsellem fa uns mesos, quan vam obrir aquesta secció:

James B. Stenson, «Com tractar els adolescents». Guia per a pares que volen tenir èxit (Educom). Edicions Paraula S.A., 2018.

Pròxim capítol (maig de 2020):
VI. Intercanvi d’experiències amb altres pares (VI)