Reflexions sobre l’adolescència: 13 Trets dels adolescents (I)

 

Dirigim ara l’atenció a la descripció d’alguns trets típics en els adolescents, que acompanyarem amb opinions i consells de pares amb experiència.

1. Els adolescents senten una forta inclinació a afirmar la seva independència respecte als pares.

Això és una cosa normal, natural i fins i tot necessari en el seu creixement. Abans o després, cal veure-ho així, han d’arribar a ser independents. L’edat entre els dotze-tretze i els disset anys és el temps de preparació per fer aquest gran pas.

Quan es produeix una tensió aguda en les relacions personals, es deu generalment a què, o bé es nega una veritat, o bé s’ignora aquesta. En la societat occidental moderna, les tibantors entre pares i fills adolescents solen originar-se en la manca d’equilibri entre la llibertat (la independència) i la responsabilitat.

Tot i que les ments i els cossos dels adolescents són en essència els de joves adults, els costums socials mantenen encara els adolescents en un estat de dependència infantil a la llar. Els joves van a poc a poc descobrint les facultats pròpies dels adults -poder per engendrar fills, capacitat per gastar certes quantitats de diners, i per anar i venir com els plau (normalment, amb més llibertat física de la qual gaudeixen els seus pares), autonomia per a emprar molt temps en activitats sense cap control parental, o per obtenir i consumir alcohol i altres productes-. Encara que tenen al seu abast aquestes i altres possibilitats pròpies dels adults, en general no tenen les corresponents responsabilitats que recauen sobre les persones que són ja madures.

La veritat, que és central en la vida moral -que la llibertat ha de ser contrapesada per la responsabilitat-, es descompensa. D’aquí solen arrencar les tensions entre els pares i els seus fills adolescents. Per aquesta raó, els pares han de fer èmfasi que els nois assumeixin responsabilitats. No és tasca fàcil. Però tampoc és impossible.

Per principi, la majoria dels adolescents volen de veritat ser majors, però necessiten aprendre el que això significa. La vida no és un joc. La diversió no proporciona una profunda i veritable felicitat. Les victòries reals en la vida s’assoleixen amb l’exercici responsable i conscient de la llibertat. Altres persones necessiten les nostres forces per a complir les obligacions de la seva existència.

Els adolescents que accepten aquesta responsabilitat arriben aviat a majors; els que no, poden continuar com a adolescents fins i tot després de superar els vint anys, o fins i tot molt més.

2. Algú va dir que viure amb un adolescent és com compartir la teva llar amb una persona que pateix d’una lleugera bogeria passatgera. No és del tot inexacte.

Les hormones que circulen pel cos en creixement d’un adolescent són poderosos reactius químics. Com moltes altres substàncies bioquímiques, algunes vegades produeixen efectes psicosomàtics secundaris, que provoquen forts canvis de temperament (de la joia vertiginós a la tristesa, i viceversa), i rampells de comportament semi irracional. Els nois de tretze o catorze anys es repleguen en si mateixos sense cap aparent motiu. Amb quinze anys els agrada discutir per discutir, buscant sense pietat els errors de lògica. Els adolescents exageren les seves faltes i les d’altres. En resum, el seu comportament és moltes vegades impredictible i esbojarrat.

La clau que cal recordar és la següent: no prendre-ho mai com una cosa personal. És difícil perquè semblen «irracionals», i nosaltres -adults- reaccionem naturalment amb enuig o irritació davant la descortesia i la rudesa de maneres. Però és important conrear una perspectiva una mica distant (sense arribar a semblar despreocupat dels fills) i romandre tan tranquil i impertèrrit com sigui possible, capejant les provocacions amb paciència i equanimitat. Les discussions a crits no resolen res.

La manca de control emocional en els adolescents (que, com hem dit, no és del tot culpa seva) necessita del seu domini de la situació. A vegades ajuda a molt recordar el que un mateix va passar quan tenia quinze anys (…). En qualsevol cas, és bo intentar demostrar el mateix amor i la mateixa objectivitat davant aquestes provocacions enutjoses que tindrien, per exemple, amb una persona gran excèntrica i despistada a la qual volen de veritat.

Les reaccions químiques cerebrals són força semblants. Abans o després, els processos bioquímics s’estabilitzen i s’assoleix l’equilibri, com potser ens va passar a nosaltres mateixos en el passat: els fills tornaran a comportar-se de manera “racional”.

Mentrestant, ells necessiten un guia ferma i comprensió afectuosa per conduir-los a través del ‘vall d’ombres’ que estan travessant.

3. El tret dominant dels adolescents és la incertesa, encara que sovint es manifesta com tossuderia o ressentiment pel que fa a regles o limitacions. En conseqüència, necessiten que els pares (i altres adults responsables) els donin punts de referència que els proporcionen seguretat. Necessiten la seva confiança, i necessiten també claredat d’objectius. Aquí és on molts pares fallen, ja que en faltar conviccions ben articulades, es mostren insegurs en afrontar els reptes dels seus fills. Aquestes persones intenten compensar la situació exercint el control pel control, o es retreuen al permissivisme, de manera que per la seva inseguretat fan cas omís de les inquietuds dels nois. Erren, per tant, en voler proporcionar una guia externa als nois, quan els nois no tenen encara una guia interna pròpia. Així, els adolescents poden arribar a estar completament fora de control, i això pot arribar a ser terrible, i fins i tot tràgic en certs casos.

Els nois necessiten que es dipositi la seva confiança en ells. Han de veure que els seus pares estan orgullosos de la seva enteresa i segurs que aviat arribaran a ser completament madurs. Sobre aquest particular, és molt bo lloar -igual que quan eren petits- si s’ho mereixen en algun cas concret. La majoria dels pares tendeixen a elogiar als seus fills pel seu bon comportament, en general, però quan fan una correcció deixen clar què és el que està mal fet. Els nois necessiten que sigui explícit amb ells en tots dos camps: en la crítica constructiva, així com en la lloança. Respecte a aquest punt, cal subratllar que necessiten sortir de si mateixos.

Els adolescents són molt primmirats pel que fa al seu aspecte físic; passen hores senceres mirant al mirall i no estan segurs que els agradi el que aquest reflecteix. Els que fan servir temps preocupats de si mateixos (siguin adults o adolescents) es tornen melangiosos, com abatuts; exageren els problemes i ignoren les necessitats de tots els qui estan al seu voltant. Per aquest motiu, l’adolescent ha de sentir que se’l necessita. Això estimula la seva autoestima i desenvolupa la seva maduresa de judici.

Acostar l’espatlla a la llar, el treball voluntari en hospitals i dispensaris, l’ajuda als que van endarrerits en els estudis, l’ajuda als pobres …, totes aquestes activitats fan més profund el caràcter dels joves, els ensenya a usar les seves facultats per donar fortalesa i consol als altres. Els adolescents poden també aprendre que el servei generós normalment satisfà més que qualsevol diversió.

Pròxim capítol (desembre de 2019):
Reflexions sobre l’adolescència: 13 Trets dels adolescents (II)